Ben Affleck i la IA al cinema: eines per ajudar cineastes o substituir-los?

Ben Affleck explica per què va fundar InterPositive, una empresa d’eines d’intel·ligència artificial per al cinema que Netflix va adquirir el 2026. A l’entrevista de GQ, defensa una IA especialitzada per ajudar els equips creatius, però també parla de les limitacions actuals, els drets sobre les dades i el risc de confiar decisions crítiques a sistemes imprevisibles.

1. De la por inicial a una aplicació més concreta

Affleck recorda que, en veure vídeos generats per IA molt realistes, va pensar durant uns dies que potser la indústria havia d’afanyar-se a fer pel·lícules abans que la tecnologia canviés les regles. En examinar-ne el funcionament, però, va veure problemes de consistència i control: un resultat pot semblar convincent en una sola imatge i, alhora, no respectar la continuïtat o les instruccions entre plans.

InterPositive va néixer de la idea de crear eines pensades específicament per a cineastes i per a tasques audiovisuals concretes. La meta que descriu no és generar una pel·lícula sencera amb una frase, sinó treballar amb els elements del procés cinematogràfic —càmera, llum, localització i continuïtat— per donar als equips més control en producció i postproducció.

2. Dades pròpies i drets dels creadors

Segons Affleck, InterPositive va construir un conjunt de dades cinematogràfiques amb càmeres, dispositius de localització, LiDAR i escenaris virtuals. La intenció era desenvolupar models a partir de material preparat per entendre com es creen les imatges, en lloc de dependre necessàriament d’obres de cineastes recollides d’internet.

Això connecta amb una de les principals tensions de la IA generativa: saber quines obres, veus o imatges s’han fet servir per entrenar una eina, i si els seus creadors hi han consentit o n’han rebut compensació. Netflix presenta InterPositive com una tecnologia creada per i per a cineastes, però els comunicats corporatius i les declaracions d’Affleck no són una auditoria independent dels conjunts de dades ni dels controls efectius. La transparència sobre l’ús concret serà clau.

3. “Ajuda” no vol dir que no canviï la feina

Affleck rebutja la idea que aviat n’hi haurà prou amb escriure una instrucció per obtenir una pel·lícula completa. Considera que el cinema depèn d’un conjunt de decisions humanes i d’un coneixement de rodatge que no es redueix a generar imatges.

Aquest argument no elimina, però, l’impacte laboral. Una tecnologia que automatitzi només una part del muntatge o dels efectes visuals pot canviar pressupostos, terminis i nombre de professionals contractats. Per tant, el debat no és només si una IA reemplaçarà un director, sinó quines tasques transforma, qui controla l’eina i com es reparteixen els guanys i els riscos.

4. No delegar decisions de vida o mort

Affleck remarca que els sistemes generatius no funcionen com una calculadora: produeixen resultats probables, no respostes idèntiques i garantides. Per això considera irresponsable cedir el control d’usos amb conseqüències de vida o mort, com l’orientació d’armes o determinades funcions de seguretat. Defensa una adopció mesurada, amb responsabilitat de les empreses quan els seus productes causen danys.

5. Els 587 milions: la xifra no és el patrimoni d’Affleck

Netflix va anunciar l’adquisició d’InterPositive el març de 2026. Al juliol, TechCrunch va informar, a partir de documents financers, que Netflix havia pagat 587 milions de dòlars en efectiu. Però a l’entrevista, quan li esmenten aquesta quantitat, Affleck diu que “no és correcta” i puntualitza que no era propietari de tota l’empresa: els treballadors tenien participacions i Artists Equity també hi tenia interessos. No detalla quin import considera correcte.

Així, els 587 milions s’han de descriure com la xifra reportada per a l’operació, no com els diners que Affleck va rebre personalment. Aquesta distinció és essencial per no convertir el valor d’una adquisició en una afirmació enganyosa sobre la fortuna del fundador.

Conclusions principals

• InterPositive se centra en eines d’IA especialitzades per al flux de treball audiovisual, no en substituir d’un sol cop tota una producció.
• Affleck defensa dades dissenyades per al cinema i més control creatiu; encara cal transparència independent sobre l’entrenament i l’ús real de les eines.
• L’automatització parcial pot afectar llocs de treball encara que no generi pel·lícules completes.
• La venda es va reportar en 587 milions de dòlars, però Affleck qüestiona la xifra i diu que no posseïa tota la companyia.

La pregunta decisiva no és si la IA farà desaparèixer Hollywood demà, sinó qui decideix com s’utilitza avui: quines dades incorpora, quines feines transforma i si els creadors mantenen els drets, la veu i la remuneració que els corresponen.