ArtCraft: set alternatives a Adobe amb IA, però encara en desenvolupament

Un desenvolupador ha publicat set aplicacions creatives de codi obert escrites en Rust que aspiren a cobrir funcions semblants a les de Photoshop, Illustrator, Premiere o Acrobat. El vídeo de Fireship les prova sota el títol provocador «Every app on Earth is now open source... whether it likes it or not». Però la pregunta útil no és si ja han substituït Adobe: és què ofereixen avui i quanta feina els falta per ser fiables en un flux professional.

El projecte agrupa les eines sota la família Craft: PhotoCraft per editar imatges, VectorCraft per a il·lustració vectorial, LightCraft per gestionar i revelar fotografies, DesignCraft per maquetar, FilmCraft per editar vídeo, EffectCraft per a gràfics en moviment i PdfCraft per treballar amb PDF. Són projectes independents i el seu grau de maduresa varia.

1. Set aplicacions, set àmbits creatius

La proposta cobreix més que una còpia de Photoshop. PhotoCraft s’adreça a l’edició per capes; VectorCraft, a dibuix vectorial; LightCraft, a catàlegs i revelatge fotogràfic; DesignCraft, a maquetació; FilmCraft, a muntatge de vídeo; EffectCraft, a composició i efectes; i PdfCraft, a llegir, combinar, ordenar i protegir documents PDF.

Els noms són deliberadament familiars perquè l’objectiu és facilitar la transició des dels fluxos habituals de les eines d’Adobe. El projecte també es presenta com a multiplataforma i desenvolupat en Rust. En algunes aplicacions, la documentació descriu integracions perquè agents d’IA les puguin controlar mitjançant ordres o MCP; això és una capacitat tècnica, no una garantia que un agent produeixi resultats bons sense revisió.

2. El codi és públic; la maduresa no és uniforme

A data del 13 d’octubre de 2026, la pàgina oficial de les aplicacions classifica PhotoCraft i PdfCraft com a «early alpha»; VectorCraft, FilmCraft, LightCraft, EffectCraft i DesignCraft encara consten «in development». Hi ha instal·ladors disponibles per a diverses plataformes, però poder descarregar una aplicació no vol dir que estigui acabada ni que sigui adequada per a qualsevol projecte.

El web oficial descriu funcions ambicioses i els repositoris permeten inspeccionar el codi i seguir-ne l’evolució. Això és valuós per a qui vol provar alternatives i veure com es construeixen. Alhora, una llista llarga de funcions declarades no respon per si sola preguntes pràctiques: si el programa obre els arxius reals de l’equip, conserva totes les capes, exporta sense sorpreses i aguanta una sessió llarga.

3. Què va passar en la prova pràctica

Una prova de TechRadar amb PhotoCraft i FilmCraft va trobar una experiència desigual. A PhotoCraft, el redactor va tenir problemes amb fitxers HEIC i amb algunes seleccions; també va descriure lentitud al seu Mac i dificultats en una operació de desament. A FilmCraft va poder importar clips, crear seqüències i aplicar efectes, però va trobar mancances en l’edició de clips i problemes amb l’àudio del material provat.

Aquests resultats no són una auditoria de totes les aplicacions ni necessàriament descriuen l’última compilació: el programari es modifica de pressa, i el mateix article assenyala que algunes funcions anunciades poden haver canviat o no haver funcionat en aquella prova concreta. Tot i així, serveixen per recordar que una interfície coneguda no equival a compatibilitat, rendiment ni estabilitat comparables amb eines madures.

4. La IA accelera el prototipatge, no la validació

El creador atribueix part del desenvolupament a l’ajuda d’un model de programació i ha escrit les aplicacions en Rust. La història és interessant perquè mostra fins on pot arribar un desenvolupador amb eines d’IA i una visió de producte clara. Però crear diverses aplicacions en poc temps també deixa molta feina de verificació: formats complexos, errors, accessibilitat, rendiment, documentació, actualitzacions i suport.

En programari creatiu, un detall perdut pot costar hores. Abans de fer servir una d’aquestes eines en una feina important, és prudent provar-la amb còpies dels documents reals, obrir i desar en els formats necessaris, comprovar exportacions i tenir una còpia de seguretat. No convé convertir l’única còpia d’un projecte en material de prova.

5. Codi obert no vol dir afiliació ni absència de riscos

Els projectes es descriuen com a implementacions independents i «clean room», és a dir, fetes des de zero sense copiar el codi font d’Adobe, segons l’equip. També indiquen que no tenen afiliació amb Adobe. Aquesta és la posició dels responsables del projecte, no una conclusió jurídica independent. Els noms de productes i marques serveixen per explicar amb quins fluxos de treball volen ser compatibles.

Les llicències i els actius poden variar entre repositoris, així que convé llegir la llicència de cada aplicació i els avisos de tercers abans d’integrar-la en un negoci. I, com amb qualsevol programa nou, cal descarregar-la des dels enllaços oficials i valorar si és adequat instal·lar-la en un equip amb material sensible.

Conclusions principals

La família Craft és una iniciativa ambiciosa: set eines creatives en Rust, de codi obert i amb l’objectiu d’oferir alternatives a parts de Creative Cloud. La prova independent mostra potencial en tasques bàsiques, però també errors, problemes de compatibilitat i funcions que encara no estan a l’altura d’un flux professional complet.

Avui té sentit seguir-ne l’evolució i provar-la amb projectes no crítics. Encara no és prudent donar per fet que substitueix Adobe en treballs importants. El criteri decisiu serà menys el nombre d’aplicacions o la velocitat de generació del codi i més la qualitat que l’equip aconsegueixi mantenir, provar i documentar amb el temps.